El Ple de l’Ajuntament de Deltebre ha aprovat inicialment una modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) amb l’objectiu de desencallar la situació dels edificis plurifamiliars inacabats al municipi i facilitar-ne la finalització. Se tracta d’una actuació que dona resposta a una problemàtica arrossegada des de la crisi immobiliària de 2008 i que podria permetre la incorporació de fins a 400 habitatges al mercat immobiliari deltebrenc.
La modificació afecta un total de 25 edificacions inacabades situades tant al nucli urbà de Deltebre (la Cava i Jesús i Maria) com a Riumar. Estos edificis, iniciats abans de l’aprovació del POUM de 2021, van quedar paralitzats arran de la crisi de la construcció i, al llarg dels anys, han generat situacions de degradació urbana, inseguretat jurídica i afectacions al veïnat. Un dels casos més visibles és el d’un edifici situat en una de les principals entrades del municipi, a l’avinguda 1 d’Octubre, on l’alcalde de Deltebre, Lluís Soler (Enlairem Deltebre) va oferir una roda de premsa prèvia al plenari dimarts passat.
Segons va explicar Soler, molts d’estos immobles corresponen a llicències concedides entre els anys 2008 i 2009, així com d’altres anteriors, i han quedat atrapats en “un procediment de gran complexitat per a donar-los viabilitat en la seua finalització”. Soler va recordar que, un cop finalitzat el període de moratòria concedit per l’Administració per a prorrogar les llicències —entre els anys 2020 i 2022—, pocs propietaris s’hi van acollir, fet que va obligar el consistori a replantejar l’estratègia a seguir.
“Un cop acabada esta moratòria, des de l’Ajuntament teníem dos opcions: executar ordres d’enderroc per a tancar definitivament este episodi del boom immobiliari, o bé intentar trobar una solució per a encaixar al màxim possible estes estructures inacabades”, va assenyalar l’alcalde. En este context, i tenint en compte que Deltebre es troba dins l’àmbit de mercat residencial tensat, el govern municipal ha optat per la segona via.
El document aprovat inicialment dimarts passat al vespre establix el marc normatiu per a definir les actuacions de dotació i regular els tràmits urbanístics necessaris per a culminar estos projectes, sense que la modificació estiga subjecta a avaluació ambiental. En concret, fixa els requisits tècnics i urbanístics que hauran de complir les edificacions per a poder-se finalitzar, sempre d’acord amb la normativa vigent i amb un estudi individualitzat de cadascun dels 25 edificis afectats.
Reduir la pressió
En paraules de Soler, la modificació del POUM “permetrà, per una banda, generar un marc normatiu per a resoldre la finalització d’edificis inacabats i, per altra banda, reduir la pressió sobre el mercat immobiliari amb la incorporació de nous habitatges, millorar la imatge i resoldre situacions d’insalubritat i degradació”.
L’alcalde va concretar que, tot i que caldrà analitzar cada cas, “a nivell de grans números, podríem incorporar uns 400 nous habitatges al mercat immobiliari de Deltebre en un moment en què, tot i disposar de sòl, manca habitatge”.
Soler ha subratllat que el govern municipal ha estat treballant per a “transformar una situació de bloqueig heretada en una oportunitat per a millorar l’accés a l’habitatge i la qualitat urbana del nostre municipi”, i ha remarcat el caràcter “substancial i simbòlic” d’esta modificació en el darrer plenari de l’any.
La modificació puntual del POUM preveu, a més, habilitar aproximadament 1.000 metres quadrats d’espais verds com a compensació vinculada a la finalització d’aquells edificis que no s’ajusten plenament al planejament vigent. En concret, una tretzena dels edificis se troben en volum disconforme i hauran de compensar-ho amb majors dotacions d’espais lliures, majoritàriament zones verdes. “Esta compensació donarà més oxigen a les zones esponjades i als espais verds del municipi”, va explicar l’alcalde.
En els casos en què no hi haja promotors interessats a culminar les obres o no siga possible encaixar legalment els edificis, l’Ajuntament de Deltebre es reserva la possibilitat d’executar ordres d’enderroc, una opció que ja estava sobre la taula un cop finalitzada la moratòria de pròrroga de llicències.
